En els contexts de rehabilitació i reforç es fa evidentment necessària la utilització de seccions compostes, enteses aquestes com aquelles composades por diversos materials i/o aquelles que presenten un marcat caràcter evolutiu, per l’evolució de la seva geometria en relació a la seva entrada en càrrega.

A més, en els referits contexts, sol ser comú que algunes parts de las seccions compostes quedin sol·licitades fins nivells més propers als límits de utilització dels materials estructurals i, en conseqüència, amb parts immerses en respostes no lineals.

Així doncs, en l’ús de seccions compostes o, de forma más precisa, en el seu disseny i càlcul, no es fa necessària la comprensió dels efectes combinats dels problemes evolutius amb els problemes no lineals, sent precisament la base de tot això la que se ha presentat de forma introductòria en aquesta xerrada, tot revisant la mecànica fonamental d’una bona part de las soluciones típiques de rehabilitació i reforç.