L'Alqueria de la Torre, edificació amb ús de segona residència, va ser construïda a mitjan segle XVIII i queda situada als afores de València en un entorn d'assentaments rurals.

El conjunt queda format per un cos principal de dues altures, una torre emmerletada en el seu extrem sud-oest i construccions secundàries d'estables d'una sola planta, tots ells distribuïts al voltant d'un pati central, totalitzant una superfície construïda de 1400m2 aproximadament.

L'estructura vertical de l'edifici està formada per murs de fàbrica de maçoneria verdugada amb maons ceràmics massissos disposats en filades regulars. Per part seva, l'estructura horitzontal queda formada per bigues de fusta i forjats unidireccionals de cairats de fusta de secció rectangular i entrebigat format per revoltones ceràmics.

Les cobertes inclinades queden recolzades en els murs de façana i en pòrtics intermedis formats per bigues i pilastres de fàbrica de maó. L'estructura queda composta per cairats de fusta de secció rectangular sobre les quals donen suport rastrales de fusta, i sobre aquests, l'estructura es tanca amb maons ceràmics massissos que sustenten la teula àrab.

L'objecte del projecte s'ha centrat en la realització dels estudis previs sobre l'estat i anàlisi estructural del conjunt, mitjançant l'avaluació de la documentació existent, la inspecció visual i execució de tastos, així com la realització d'assajos en paral·lel.

En tractar-se d'un projecte de rehabilitació amb canvi d'ús, s'ha comprovat si l'estructura existent és capaç d'adequar-se a les noves necessitats que es plantegen, avaluant sobrecàrregues i possibles reforços de l'estructura.