La proposta arquitectònica, concebuda por Miàs Architects, per a l’ocupació de l’edifici Àgora de València amb un nou centre Caixaforum, presentava dos reptes estructurals:

- El primer, la construcció d’una gran peça ovalada suspesa sobre quatre pilars que permetia allotjar la major part del programa expositiu

- El segon, la construcció d’un auditori soterrat dins de l’empremta del propi edifici Àgora.

En quant a la materialització de l’oval cal destacar que aquest contemplava tres nivells o plataformes horitzontals, cadascun amb el seu propi perímetre, en resultar la seva intersecció diferent amb la superfície ovalada. Tenint, doncs, en compte la manca d’alineacions clares, tota aquesta estructura fou concebuda com una gran gelosia metàl·lica tridimensional (de mòduls sempre triangulars), el que var permetre ajustar l’estructura a la geometria arquitectònica a partir d’un esquema estable i relativament lleuger.

En quant a la construcció del auditori soterrat el repte passava, fonamentalment, per la retirada de la llosa/solera posttesada que equilibra les empentes laterals propis de l’estructura principal de l’edifici Àgora. Amb aquest objectiu es varen proposar diversos sistemes alternatius d’equilibri d’empentes, mitjançant la utilització d’ancoratges de sòl actius i/o micropilots.