14152

"Equilibris en segon ordre: l'altre paper de la geometria". Fira CEVISAMA, València, 2014

2014

-

Els tècnics del sector de la construcció que participem d’una forma explícita en el disseny estructural, i fins i tot els que participen d’una forma més tangencial, som molt conscients del poder de la geometria com a agent bàsic d’equilibri en determinats problemes analitzats en primer ordre (sense tenir en compta l’efecte de la deformació progressiva de l’estructura al resultat). En aquest sentit arcs, voltes, cúpules, paraboloides hiperbòlics, etc. formen part del nostre bagatge comú, més enllà, de l’ús més o menys estès d’aquesta família de solucions.

No són pocs els problemes habituals en el desenvolupament diari de la professió en els que els efectes de segon ordre (tenint en compte l’efecte de la deformació progressiva de l’estructura al resultat) són d’obligada consideració. El paradigma d’això últim és la columna, per la seva esveltesa; tot i que en aquest cas el paper de la geometria, com a agent bàsic d’equilibri, podríem dir que és molt secundari.

No obstant, en alguns altres problemes analitzats en segon ordre l’equilibri progressiu implica un canvi de la tipologia estructural, en els què, por exemple, un element sotmès a flexió passa paulatinament a treballar como a un element laminar mercè a la seva nova geometria.

La conferència proposada gira, sobre tot, en torn a aquest darrer tipus de problemes, prenent com a referència nuclear el disseny i anàlisi d’una escultura extremadament esvelta, obra de l’artista Lorenzo Quinn, la col·locació de la qual estava prevista a la nova seu del grup Schlinder a Hergiswil (Suïssa).